“El meu moment: les matinades de Santa Tecla”

Per a Salvador Guinart, la Plaça de la Font, és el seu estat natural. És aquí on ha actuat com a casteller, com a bastoner, amb la Mulassa i amb el Drac. Aquest indret és un punt de trobada per als tarragonins i tarragonines. Però ell s’emporta un moment de molts que té a la butxaca, les matinades: comença Santa Tecla.

Què el va fer interessar per decantar-se a la política?

Tradició familiar zero. Sempre he estat molt inquiet i rebel. M’apropio el que deia en Joan Fuster: “la política o la fas o te la fan”. Formo part d’ERC des de l’any 1988. Aquell mateix any també em vaig fer de la Jove.

Què li transmet ERC? Quins valors?

Democràcia, civisme, republicanisme i independentisme. Ara estem a un camí sense retorn, afortunadament.

Fa una setmana el van anomenar Secretari d’Atenció al Militant..  

Exacte. He estat lligat a executives locals. Durant vuit anys vaig ser President Comarcal del Tarragonès fins l’any 2003. Ara, com a secretari, la meva col·laboració es basarà només en això i faré el que m’agrada: política i prioritzar la família.

Què li falta millorar a Tarragona?

En primer lloc, Tarragona no pot albergar cap competència d’àmbit europeu si  no hi ha equipaments, infraestructures per acollir-ho. A part, també hauríem de dinamitzar el turisme, que hi hagi comerços de qualitat. També hauríem de saber aprofitar el port que tenim que pot arribar a crear molta riquesa i llocs de treball.

En l’àmbit cultural, ara serem Capital de la Cultura Catalan i no entenc que succeirà si estem continuant amb les retallades. Hem de mirar més enllà, necessitem més capacitat de lideratge. Tarragona ha estat i és un gran referent: esports, cultura, economia i indústria. Aquests factors han confluït la nineta dels ulls de la ciutat. Però falta decisió política i que ho prioritzin perquè sinó, passarem a ser una ciutat qualsevol. Que vegin la gastronomia, els monuments, la tradició… és una ciutat molt rica.

Què en pensa de la taxa turística? És una bona manera de compensar les despeses generades pels turistes?

Sí. A més, és molt necessari per equilibrar la quantitat generada de residus. S’ha de tenir en compte que als Estats Units i a molts països de la Unió Europea ja es fa. No s’ha de veure com un impost perquè no ho és. Ni tampoc s’ha de veure com un handicap per al turista perquè no ho és, tampoc. És pedagogia cap als hotelers.

Tercer Fil: sí o no? És una bona alternativa?

Quan hi ha tantes administracions pel mig, dues coses: o ens posem tots d’acord o no res. Es necessita tenir sentit comú. Tenim ports potents i es podria utilitzar perfectament el Corredor del Mediterrani. El concepte radial que té l’Estat és del s. XIX.

Què en pensa de les mobilitzacions universitàries que s’han dut a terme a la ciutat?

Veig que dins del món universitari es vol anar cap a un camí concret: universitat de qualitat. Cal ajustar-nos a una realitat social. L’accés a l’ensenyament ha de ser per tothom. La universitat no ha de convertir-se en una educació elitista.

Pel què fa al tema de les reivindicacions, sempre hi he estat d’acord. La gent al carrer no surt gratuïtament. La gent surt per dir la seva i perquè té el cap ple. La gent surt per algun motiu.

Creu que les retallades del REC i d’altres actes empobreixen l’oferta cultural de Tarragona?

Hi ha molts noms i càrrecs que no calen. Això vaig veure amb un vídeo que circulava per Internet, on esmentava aquests càrrecs i que part dels problemes de la sanitat, ho traslladava a que la conseqüència és el tancament de molts CAPs que han tancat uns dies. En realitat, hi ha hagut un “mamoneo” de persones. L’àmbit competencial va permetre que persones d’arreu de l’Estat que no cotitzen aquí, aconseguissin els serveis sanitaris catalans. Hi ha hagut un repartiment equitatiu? Això també m’ho pregunto.

I retornant al tema de les retallades culturals, vull dirigir-me a la regidora de Cultura que si no té prou imaginació, ja no s’hi pot fer més. El Concurs de Focs Artificials també el volen adormir com el REC. No calen excuses. Els focs, sí, valen una milionada. Però fixa’t amb Tàrraco Viva. És un molt bon exemple. Busquen altres subvencions. Si tu no saps la solució és part del problema. Ara és el moment, ja sabem que aquella empresa no te’n pot donar cent, però intenta que almenys te’n doni quinze. Perquè si ens quedem de braços creuats, amb aquestes accions, acabarem empobrint l’oferta cultural de la ciutat.

La imposició de la bandera espanyola als ajuntaments és necessària?

(riu) Tema ridícul. Al qui l’interessa la guerra de banderes, té poca feina. Ja hi ha precedents a Euskadi i no va acabar bé la cosa. És “tocar els collons”. Buscar problemes on no existeixen. Ja hi ha prous problemes i mancances com per dedicar-se a una cosa tan banal. Mai ens poden criticar per ser excloents.

El Pacte fiscal: una quimera?

A l’any 1991, ERC ja havia parlat del concepte econòmic. Ara s’han donat compte, els convergents, que és un problema. Cada segon que passa, Catalunya perd 500 euros. Això ho va dir Sala Martín.

Tornant a un tema més personal, de què es tracta això dels Sopars del Fòrum? Com va néixer?

Va néixer de forma rocambolesca. Tenia la intenció de donar a conèixer ERC i la gent del seu partit a la ciutat de Tarragona. Amb l’excusa dels sopars, podríem establir vincles amb la ciutadania tarragonina per les eleccions municipals de l’any 1999. El primer sopar va fer-se a l’any 1996, vaig contactar amb amics i van venir els incondicionals.

Són sopars d’amics, es fan el primer dijous de cada mes. He passat de tenir amics d’un “hola i adéu” a tenir-los assentats a una taula, amb un bon sopar  i amb la presència d’un ponent. És un sopar totalment transversal, gent de moltes ideologies i amb ponents que no només són de la ciutat de Tarragona. Han passat des de Josep-Lluís Carod Rovira, Josep Maria Andreu Prats, Toni Orensanz o Joan Tàpia, entre molts i molts altres.

Tarragona: què és per vostè?

La meva ciutat que me l’estimo molt. Tot i que trobi a faltar un lideratge potent a l’indústria cultural.

I Catalunya?

El meu país. El meu país que necessita treure’s el llast d’Espanya d’una vegada.

I el lloc on m’ha portat per fer l’entrevista? Que té la Plaça de la Font?

És el meu estat natural. Aquí he actuat com a casteller, com a bastoner, amb la Mulassa, amb el Drac… Sempre ha estat el punt d’inici de Santa Tecla. M’emporto les matinades: comença la meva festa, Santa Tecla.