Només té vint-i-un anys. Per a Enric Virgili, jove promesa de la fotografia de moda i sense haver cursat cap estudi relacionat amb la fotografia, la platja tarragonina li dóna pau, tranquil·litat i desconnexió; però, també és la seva font d’inspiració.
Qui és Enric Virgili?
Em considero una persona molt treballadora, emprenedora, patidora i arriscada. Només tinc por a la mort, a les altres coses li poso morro.
Posar-li morro és una bona manera de tirar endavant?
La clau de l’èxit és no esperar res a canvi. Fins on he arribat és gràcies a la passió. Però sobretot, és perquè no he esperat diners a canvi. I si estàs fent una cosa molt bona i a la societat li agrada, vas per bon camí.
Sempre has tingut clar que et volies decantar per la fotografia?
No. El pare d’una ex-parella em va fer obrir els ulls amb el món de la fotografia. Facebook m’ha ajudat a donar-me a conèixer.
I llavors, què és per tu, la fotografia?
Captar un moment únic i especial.
Has cursat cap estudi relacionat amb la fotografia?
Cap. Estic convençut que no es necessita per ser bo. No és una alguna cosa que es pugui aprendre: s’ha de néixer amb aquesta gràcia i amb el temps treballar-la. Hi ha molt fotògrafs TOP que sempre han estat autodidactes.
Per què fotografia de moda?
M’hi dedico des de fa deu mesos. És un vici. M’agrada perquè tu hi pots plasmar el teu somni, la idea que tens. I jo ho represento. A diferència de la fotografia de natura, pots crear l’escena que més t’agradi i modificar-la al teu propi gust; sempre i quan el client no et digui el contrari.
Com va començar aquesta aventura de fa deu mesos?
Vaig començar a retratar per la gent del meu voltant.
Actualment, amb quin projecte estàs treballant?
Cap en concret. Tot i que treballo amb vàries agències, renovant els books dels diferents models.
És difícil compaginar els estudis universitaris amb la teva passió?
Actualment estic estudiant 3r d’Història de l’Art a la URV (Universitat Rovira i Virgili). Però jo penso que si tens passió, no ha de ser difícil, has de tirar endavant amb el que a tu realment t’agrada. Per mi, personalment, la fotografia va abans que tot.
Com està el panorama fotogràfic de la moda, actualment?
El tema de la moda, fatal, econòmicament parlant. Però això passa a Espanya. A París, en canvi, està molt més ben pagat. Si vols arribar dalt, t’ha d’agradar. Has de tenir passió. Una passió per l’art, mai millor dit. No pots esperar diners a canvi.
El model més impactant que hagis capturat amb la teva càmera fotogràfica?
Gerard Salla. L’any passat va fer la campanya d’Hugo Boss i Hilfiguer. Ara, som amics.
Ets partidari de tenir un estil propi?
No tinc una identitat, un estil marcat. Estic tantejant el mercat i provant estils diferents. Ja arribarà el moment de definir-me.
I mussa?
No en tinc cap, ara mateix. Encara no puc assimilar el meu progrés.
Com a un locutor de ràdio no li pot agradar escoltar-se la veu, t’agraden totes les fotografies que fas?
El meu progrés és tan ràpid que a causa d’aquesta millora pocs treballs fets anteriorment m’agraden.
Es necessita una especial connexió a l’hora de fotografiar a algú?
Abans de fer una foto, el tema principal és conèixer a aquella persona. Sóc polivalent, intento treure tema o adaptar-me a la situació. Has de trobar una connexió i que aquella persona es mengi la càmera. I més, si fas nus perquè aquella persona ha de tenir molta confiança amb tu. Ha de veure que és com si estiguéssim fent un cafè. És un més a més, no és només el fet de tirar fotos.
Quines són les teves expectatives?
Ara per ara i sempre, he tingut molt clar que arribaré dalt. No sé quan tardaré, però hi arribaré. Vull treballar per revistes com per exemple, Vogue o GQ.
Com podem contactar amb tu per fer-nos una idea de tot el teu treball fotogràfic?
Ho podeu fer gràcies al meu lloc web:http://www.behance.net/gallery/Enric-Virgili/1460145 i també pel meu facebook: http://www.facebook.com/virgiliphoto
Per què la platja de Tarragona per fer aquesta entrevista?
Em transmet pau i tranquil·litat. Desconnexió, sí. M’inspira.
videstarragonines 
Ets un gran Enric!