Per a Octavi Saumell, periodista polític del Diari de Tarragona, el Balcó del Mediterrani és un espai de llibertat. És on connecta la part alta de la ciutat amb el mar. I ell no podria viure sense mar.
Sempre ha tingut clar que volia ser periodista?
No, vaig començar Dret. No em va acabar fent el pes i vaig fer Turisme, pel tema turístic tarragoní. I va ser llavors, quan després d’acabar la carrera, vaig entrar amb el món del periodisme. No va ser vocacional, sinó que va ser per les circumstàncies. Vaig treballar amb el món periodístic i vaig estudiar la carrera després. Vaig acabar-la amb vint-i-set anys i jo ja en portava dos treballant al Diari de Tarragona. A més, també vaig fer un màster en Comunicació Política. Estic molt content (riu).
Què és el periodisme per vostè?
La manera d’apropar la realitat a les persones. Una finestra a la societat. És necessari que hi hagi diverses finestres i que aquestes, ensenyin diferents paisatges. És molt necessari per democratitzar la societat. Si no fos per la premsa, no sabríem molts casos de corrupció, per exemple. Sóc partidari que no sempre es llegeixi el mateix diari, s’escolti la mateixa ràdio o es vegi la mateixa televisió. La pluralitat de canals és important.
Com valora la situació actual d’aquesta professió?
No ens escapem de la crisi, és un moment complicat. Ara, estem tancant ràdios, diaris, retallades a TV3… El pitjor de tot és la incertesa, no sabem com anirà perquè al cap i a la fi, els mitjans de comunicació també són empreses.
Internet: pèrdua de llocs de treball en mitjans de comunicació tradicionals o una altra manera de fer periodisme?
La societat evoluciona i la tecnologia també. Internet no és un rival per als mitjans tradicionals, sinó una oportunitat. Si no s’adapten els mitjans tradicionals, estan morts. El perfil del lector no és el mateix de fa vint anys, s’ha d’adaptar al públic actual. Internet ofereix immediatesa, rigor i actualització constant. Hi ha gent que diu que Internet no contrasta; però jo no trobo que sigui així, hi ha mitjans que ofereixen una gran fiabilitat. La gent busca que el mitjà sigui bidireccional: que hi hagi interactivitat entre el mitjà i el lector.
Com és la vida dins de la redacció d’un diari?
Bàsicament s’estructura en dos torns: matí i tarda. Al matí es busca la informació (sigui fora o per telèfon). És un ritme molt pausat. La major productivitat es fa a la tarda. Al matí, ens reunim, cadascú explica els temes, l’enfoc, la grandària d’aquests temes.. Per la tarda ja tens les maquetacions fetes, fas la redacció de la notícia i després es fa la reunió de previsions de cara l’endemà. Però cal dir que cada dia és diferent.
Un moment que mai oblidarà i que hagi viscut dins la redacció?
El primer que destacaria va ser l’explosió de la Rambla on es va esfondrar tot una casa. Era el primer dia que tancava l’edició i no vaig poder-la tancar fins les quatre de la matinada. Després també recordo l’ascens del Nàstic a primera Divisió. Però també he fet entrevistes concretes: fa quatre mesos a Jordi Pujol per les eleccions generals, fa un any a Joan Laporta… Entrevistes remarcables també serien amb Joaquim Nadal i Joan Carretero. Però més que el personatge en sí és el què et diu.
Per què periodisme polític?
Primer vaig començar esports al Canal Català. Sempre m’han agradat els esports. L’11 de març de 2004 va aparèixer el Més Tarragona per primer cop. Un any després, al 2005, hi va haver una baixa i vaig començar com a redactor a política. Portava esports i política a la vegada. Fins que al novembre del 2006 em van trucar del Diari de Tarragona per si em volia incorporar a cobrir la informació de la política local i fins ara. És un món que no canviaria.
I com a periodista polític, com veu la situació política tarragonina?
Molt inestable des de les últimes municipals. Està bé que el partit que mana no tingui majoria absoluta, sinó que hi hagi debat amb tots els partits: és el més democràtic perquè sinó els plens passarien a ser un simple tràmit. Crec que el millor va ser que seguís l’alcalde.
Creu que hi haurà moció de censura?
No crec que n’hi hagi. Més que res, per les diferències de CIU i PP. El candidat del PP ha dit vàries vegades que no hi haurà moció. U, ens l’hem de creure. Dos, la gent no ho entendria. No hi ha hagut cap cas de corrupció, per exemple. Tres, tampoc s’entendria perquè CIU i PP tenen set regidors cadascú. Per tant, seria el govern més desligitimat de la història de Tarragona, si només tingués set regidors dels vint-i-set que hi ha al ple.
Per què el Balcó del Mediterrani és el seu lloc preferit?
La platja també és el meu lloc preferit. Al balcó hi vinc quan estic estressat. Em dóna calma, em serveix per veure les coses amb distància. Sóc un enamorat de la platja i el Balcó em permet veure com connecta la part alta amb la baixa. És un espai de llibertat. No podria viure sense mar: la platja és un tresor de la ciutat.
videstarragonines 