“Reivindico el ramblejar”

Image

Una vida dedicada a la música i al teatre: Teresa Valls. Una tarragonina que a l’any 1985 va ser una de les fundadores de l’Estudi de Música de Tarragona. A més, també ha participat com actriu i cantant. El seu lloc, a part d’un escenari: la Rambla de Tarragona.

Aquesta passió pel teatre i la música li ve de petita?

Vaig començar a endinsar-me dins del món de la música quan tenia set anys, a extraescolars (estudiava a Les Carmelites). A casa, hi havia un piano, la mare el tocava, ho dic perquè va ser com el primer contacte amb la música i és així com va començar la història. El teatre, de més gran, quan tenia setze o disset anys. Els meus oncles feien sarsueles. Vaig començar amb l’Associació Lírica La Salle, al Metropol, fent sarsuela, doncs. Primer, vaig cantar al cor. La primera que vaig participar era La Dogaresa, als anys setanta, amb el grup que t’he esmentat abans. Però tot té la seva temporada, tot canvia i ja vaig fer papers més importants. He fet teatre musical, també, per a nens, amb grups de Tarragona. També he fet òperes per a escolars. Ho compaginava tot des de fa uns quants anys. També vaig dedicar-me a produir espectacles… i fins ara, que actualment estic a l’Estudi de Música, com a professora de cant i de cant coral.

Què és per vostè el teatre?

Una via d’esbarjo, durant un temps. Després, una feina. Ara penso que és una eina molt important per a la formació d’un cantant.

I la música?

Sempre ha estat molt present dins la meva vida. Primer, com a estudiant. Després, com a intèrpret. No sabia entendre la meva vida sense música.

Quin ritual, mania… segueix quan puja a un escenari?

No sóc supersticiosa. Hi ha una concentració. M’agrada molt el rau-rau, les tripes de l’escenari. Per què un concert funcioni, és molt important el previ: fer exercicis, escalfar la veu…

L’any 1985 va fundar-se l’Estudi de Música de Tarragona. Com va començar la iniciativa?

Bé, l’Estudi de Música és com una cooperativa. Inicialment, va sorgir d’un grup d’amics que estudiàvem junts i que volíem fer ensenyament. L’objectiu era que qualsevol persona que volgués dedicar-se a la música hi tingués accés. Som una escola autoritzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Ja fa quinze anys que disposem d’aquest local, al Passatge de Cobos. Actualment, disposem de quatre Big Bands, una orquestra i dos grups de gran coral. A més, també disposem d’una aula de cant que funciona independentment. 

Com es viu la vida dins d’una escola de música?

És difícil compaginar les tasques de gestió i de docència, però si en tens ganes i t’agrada el que fas, és la clau.

Acaba d’esmentar Big Bands. Què és una Big Band?

És una formació musical de metall, amb base rítmica, piano, percussió i baix. Té a veure amb les pel·lícules americanes dels anys cinquanta. També hi ha saxos, trompetes, trombons… són formacions entre vint i vint-i-cinc persones. Nosaltres en tenim quatre: la gran, la junior, la baby (formada pels més menuts) i la girl (només dones).

Amb quin projecte està actualment?

Ara a l’abril es va dur a terme un cicle de jazz que va acabar el dia 15. Mai havíem organitzat un cicle. La sorpresa ha estat mol grata, es pot fer gràcies a tothom. La gent té ganes de fer coses. Al cicle hi participaren totes les Big Bands. Després, al maig, s’estrenarà: “Tarragona – Reus: la lluita per les ones”. És un text còmic que s’estrenarà al Metropol: una comèdia molt divertida, és un musical. Tots els qui participen són alumnes i ex-alumnes, també. D’altres que hi formen part són d’altres grups del territori. Ens acompanyarà la Big Band, també. S’estrenarà els dies 12 i 13 de maig. Al juliol, es farà “L’home del paraigua”, a Tarragona, també. Poden participar totes les entitats; l’últim acte és la Fundació Vicent Ferrer. És una festa i per això acull a tothom. Esperem que amb l’Estudi i amb l’Ajuntament puguem fer-ho participatiu.

La Rambla de Tarragona. Què significa per vostè?

És també un punt de trobada entre tarragonines i tarragonins. És una cosa que ve molt de gust, fer-la de tant en tant, passejar per la Rambla. Jo, reivindico el ramblejar.

Un pensament sobre ““Reivindico el ramblejar”

  1. Bravo! Quisiera anadir, que Teresa Valls ademas de haber hecho todo lo que sale en el articulo, ha dejado su huella en muchas personas como profesora y como amiga. Teresa supo trasmitir su pasion por la musica a todas las personas que la rodean. Es una gran profesional que merece toda nuestra admiracion. Muchos saludos a todos y yo tambien reivindico el RAMBLEJAR!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s