“Plena de vida”, així se sent Maria Hernández cada cop que trepitja un escenari. Una vida dedicada a la música, al món de l’espectacle i qui sap si serà al món de la cançó, també. Tot i tenir només vint anys, encara té molt per demostrar i molts projectes per acabar d’encarrilar.
Qui és Maria Hernández?
Estic cursant tercer de Periodisme a la URV, estic estudiant al Conservatori, faig cant i solfeig. També faig classes de cant modern i estic produint la meva maqueta amb l’Olga Pes. Estic com a ballarina al grup Crazy Dancers de Hip – Hop. Sóc la cantant principal de l’orquestra Fan Fan Show. També estic a la Coral Aleluia, de Gospel; com a vocal a l’Ateneu de Tarragona. Després estic com a representant de la Junta de Centres de Periodisme a la Facultat de Lletres de la URV.
Com pots compaginar-ho tot?
Dormo bé, eh! (riu). Però tot és possible amb organització. Si t’agrada i gaudeixes del que fas, és la clau.
Et veus com a periodista o bé com a cantant?
Jo vull ser cantant. Vull treure el meu disc. Vaig creure oportú estudiar una carrera i a més, m’agrada molt el periodisme.
Així si jo et digués, què és per a tu, cantar… què diries?
És la meva vida.
Des de quan et dediques a la música?
Als tres anys vaig decidir ser cantant. Em volia presentar a “Menudas Estrellas”, però no vaig trobar el telèfon! (riu). Quan era adolescent, em vaig presentar al concurs de TV3 “Cantamania” i vaig guanyar com a representant de Salou, amb la cançó “When you believe”, de Whitney Houston i Mariah Carey.
Què sents quan puges a un escenari?
És una emoció molt forta, és indescriptible. És sentir-se plena de vida. Mai tinc nervis, més que res, adrenalina. Però sobretot, alegria, concentració, capacitat de superació.
I tens alguna mania, abans de pujar-hi?
Abans de cantar, preparo la veu. Si he de ballar, faig estiraments. Estic molt conscienciada en aquest sentit.
T’agradaria fer un musical?
Sí, m’encantaria. És un dels meus somnis! Aquest any que ve, aniré de Sèneca a Madrid i voldré compaginar Periodisme amb els estudis de teatre musical i de música. Aquí no ho puc fer perquè no és possible.
Tarragona peca per manca d’oferta en aquest àmbit?
No hi ha formació ni de teatre, teatre musical… En hip-hop, poca cosa. O te’n vas a Salou o vas a Barcelona (per proximitat). Amb música moderna pots anar a l’Aula Músics, però només pots fer dos cursos. Tarragona deixa molt que desitjar.
Un moment que mai oblidaràs gràcies a la música…
Era la meva primera temporada a Fan Fan Show, l’orquestra que t’he comentat abans. Ells portaven més de deu anys tocant a un lloc que és Barberà de la Conca. Em vaig espantar molt perquè em van dir que eren molt afins a la cantant que hi havia abans. I a les primeres cançons… va ser impressionant la manera que em van acollir! No ho oblidaré mai, dels millors llocs on he fet bolos. Cridaven: Maria, Maria…! Feien onades… Enmig del concert, em demanaven fer-se fotografies amb mi, em demanaven el Facebook…
I la cançó on més et sents identificada o més còmode a l’hora d’interpretar-la?
D’Alicia Keys: Fallin. És una cantant que és molt especial per a mi. Va ser la primera cançó que vaig cantar davant d’un públic, quan estava a l’IES Pont Icart quan feia primer d’ESO. Després, quan em vaig graduar de Batxillerat, la vaig cantar juntament amb un pianista. Va ser com tancar un cicle.
Tot i tenir en compte que ets imparable, amb quin projecte estàs, actualment?
Estic fent amb l’Olga Pes. Estic produint i composant les meves cançons.
Per què aquí, l’entrevista?
El mirador davant l’amfiteatre és el meu lloc preferit. Hi pots veure el mar. Veus com és Tarragona. I me l’estimo molt, Tarragona.
videstarragonines 