Un vint-i-vuit de març de fa vint-i-un anys vaig dir “hola” per primer cop al món. Des de sempre, he tingut molt clar fins on volia arribar: estudiar “l’ofici d’explicar les coses” tal i com diu el cèlebre Iñaki Gabilondo. De moment, encara queda camí per recórrer. Però mai perdré l’esperança de poder explicar amb les meves paraules què passa al món.
Això sí, sempre he tingut clar que l’amor d’una mare és el combustible que fa que un ésser humà aconsegueixi l’impossible. És a ella a qui dec com sóc: estimar el que un fa, posar-hi passió, ganes, temps, dedicació. És el meu exemple de lluita i superació. I és a ella a qui dedico aquest blog.
videstarragonines 
Simplement genial com tot el què fas.
un pas més per a ser una bona periodista, segueix així
amb esforç i constància arribaràs molt lluny
Vosaltres també hi formeu part, sinó fos per vosaltres, jo no seria la Bet 🙂
Sort i a seguir endavant, futura companya de professió!
Moltes gràcies! Un plaer!