Una parada al mar

Mai millor dit. Així ha estat l’entrevista amb Albert Martín, porter del Nàstic B. Amb vint-i-dos anys, l’Albert treballa com a educador i monitor. És un amant de la música i de la naturalesa. Un noi de  mar i muntanya. El Nàstic, per ell, són uns colors.

Qui és Albert Martín?

Bé, una persona que gaudeix fent del que fa. Tinc 22 anys, treballo en l’educació i com a monitor. I sóc porter del 2n equip del Nàstic.

Per què porter? Com va començar tot?

Tot i que vaig començar jugant a l’escola a diferents esports, al poble, els grans em feien posar de porter. I a La Riera ja vaig començar com a porter.

Com es el dia a dia d’algú que es dedica al futbol, però que a part, també treballa?

El meu dia a dia? (riu). M’aixeco, vaig a  córrer, a treballar… Surto a les 7, intento fer un cafè, una volta, una posada al dia i a les 8 cap a entrenar.

Què és per a Albert Martín, el futbol?

Una vàlvula d’escapament. Un hobby, una passió.

Quina és la sensació quan es veu i es juga el partit sota els pals?

Crec que ningú que mai s’hi hagi posat, ho pot arribar a entendre. Com a porter has de transmetre seguretat, calma a l’equip. La sensació? Adrenalina al cent per cent.

I el tòpic “cómo va a estar cansado el portero si no hace nada”? Què en penses?

Doncs estan molt equivocats amb “el portero no hace nada”. És un desgast psicològic, molt bèstia. També és un desgast físic molt important. Has d’estar molt a l’alerta en tot el partit.

Un consell que t’hagin donat i que mai oblidaràs..

Adolfo Baines, entrenador de porters del Nàstic. Crec que és un dels consells útils que m’han donat: si tu tens una meta, és igual com la puguis, la qüestió és arribar-hi. Ningú et pot dir fins on pots arribar.

El teu millor company al vestuari…

M’he trobat molts grans companys; però em quedo amb Adrià Ferrer. No m’ha deixat tirar la tovallola.

Un moment inoblidable, una temporada de “gallina de piel”?

Fa dos anys, quan estava a Torreforta. Les últimes sis jornades jugàvem a descens i vam acabar vuitens. Una experiència molt maca.

El gol més frustrant que t’hagin marcat mai?

Va ser contra el líder, St. Pere i St. Pau, anàvem 0-1 i vaig anar a demanar la pilota i el central la va cedir i va marcar en pròpia. Vam acabar 2-1.

Una anècdota al terreny de joc.

Aquesta anècdota em sap realment greu. Va passar amb una dona que era àrbitre. La van martiritzar tant… que vam haver de demanar acabar el partit. Va ser molt frustrant. Tant ella com nosaltres, ho vam passar molt malament. És incomprensible tot el que li van arribar a dir durant aquells noranta minuts.

El teu ídol, futbolísticament parlant.

Sense dubte, Iker Casillas. Té un don. Humilitat, treball… i transmet una força a l’equi, brutal. És un gran capità.

Què és per a tu, el Nàstic?

És un sentiment. Com diuen al FCB: “més que un club”, doncs sí, això ho penso del Nàstic. I tal com diu Ruben Bladé: “enlloc com al Nou Estadi”: M’hi trobo molt a gust, hi passo moltes hores. Són uns colors. El Nàstic transmet superació, humilitat,, educació. Ens ha ensenyat moltes coses. No me’n penedeixo per res d’haver tornat al Nàstic, tenim un grup de jugadors molt jove i amb molta projecció. A més, tenim un cos tècnic fantàstic que sempre està a sobre.

Què li està passant al Nàstic?

Per a mi, falta compenetració entre els jugadors i, sobretot, concentració. Quan les coses van bé, tothom és del Nàstic. Quan van malament i és quan de veritat l’equip necessita el suport de l’afició, no hi ha ningú a l’estadi.

Salvació?

La veig molt difícil. Si lluitem fins al final, matemàticament, hi ha punts.

Un moment inoblidable que hagis viscut amb el primer equip?

Un Nàstic – Reial Madrid B. Partit de play off on Felip va parar un penal. Aquell dia jo estava com a recoge pelotas. Aquell va partir va permetre l’ascens de 2a B a 2a A.

Per acabar i abans que ens expliquis el perquè hem fet l’entrevista aquí, quins somnis té Albert Martín?

No m’he marcat cap mai cap objectiu. Tothom té limitacions has de viure el dia a dia. Òbviament, el meu somni és jugar al primer equip. És el somni que pot tenir qualsevol persona que estigui al Nàstic durant tota una vida.

Per què hem fet una parada al mar?

M’agrada molt la platja. El mar és un lloc on perdre’s. M’agrada molt Tarragona, no només per la platja, té molta història. És una ciutat per viure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s